VINT-I-CINQUÈNA EDICIÓ DE LA FESTA MAJOR D’ESTIU
LES
ROQUETES 1973-1997
Autors : Varis
autors roquetencs
Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf
VINT-I-CINQUÈNA
EDICIÓ DE LA FESTA MAJOR D’ESTIU
LES ROQUETES 1973-1997
Edita:
Comissió de Festes de les Roquetes del Garraf i Ajuntament
de Sant Pere de Ribes
Idea
i Coordinació: Mary Muñoz de Morales
Text: Amb la col·laboració de Juan
Carlos Borrego Perez, Martina Vilar, Pedro Gonzalez,
i totes les
persones que han aportat el seu escrit.
Fotografies
de la separata: Mary Muñoz i arxius particulars
Maquetació
i impressió: Papyrus
©
Copyright 1997. Reproducció autoritzada citant la procedència.
VINT-I-CINQUÈNA
EDICIÓ DE LA FESTA MAJOR D’ESTIU
LES ROQUETES 1973-1997
Degut
a llargada d'aquest document s'ha presentat en dues parts
Primera part anar a la primera part d'aquesta separata
PRESENTACIÓ
ANÀLISI
DELS PROGRAMES DE FESTES MAJORS
UN
AÑO MAS DE FIESTA MAYOR
VINT-I-CINC
ANYS
RECUERDO DE LAS FIESTAS
CRONOLOGIA
DE LA MEVA VINCULACIÓ A LES ROQUETES
RECUERDO
DE UNA FIESTA
XXV
ANIVERSARI DE LA FESTA MAJOR DE LES ROQUETES
RECORDANDO
VIEJOS TIEMPOS
ALGUNS
RECORDS D’AQUELLS ANYS
CONSCIÈNCIA
COL·LECTIVA
INICIO
DE LAS COMPETICIONES DEPORTIVAS
RECORDS
D’UNS ANYS
AGRADABLE
SORPRESA
UN
TREBALL SATISFACTORI
SENSE TITOL 1
25 AÑOS DE FIESTA MAYOR
SENSE
TITOL 2
CELEBRAR
I VIURE LA FESTA MAJOR
SENSE
TITOL 3
CLOENDA
Segona part
So
de bombo i platejats! La quitxalla, esvalotada, mou fressa d’una banda a
l’altra. Els pallassos, autèntics mims, van avançant de mica en mica. Al
darrera, impassibles, segueixen els músics en fila índia. L’espinguet dolç
de la tenora esqueixa l’aire. Som en una de les primeres Festes Majors de les
Roquetes (la tercera) i això és la cercavila de “Els Comediants”. La música,
tot i que ara encara no tenen nom com a grup a part, la fan els de la Dharma i,
d’aquí a una estona tocaran fragments del que aviat serà el seu disc
“L’ou com balla”. A l’envelat ja és tot a punt.
En
aquells anys en què gairebé tot estava per fer, això no era pas poca cosa. A
la nit, les “varietés” feien somiar a més de quatre, i la simpatia de la
inimitable Mary Sanpere provocava la franca riallada entre ball i ball, sota el
raig de sol dels “Diablos”. L’ambient estava d’allò més caldejat,,, I,
quan ja tot s’havia acabat, quan l’envelat era buit, encara, espontàniament,
n’hi havia que improvisaven escenes còmiques a l’escenari. La gresca
continuava després a ple aire cantant cançons del Pi de la Serra, de l’Aute,
el Llach, el Leonard Cohen,... Algú recitava uns quants versos de l’Antonio
Machado. I, a l’endemà, tornaven a refilar les gralles.
Faltava
poc, ja, per sortir de l’inacabable túnel franquista i ningú no sabia,
encara, què eren les subvencions. D’aleshores ençà, tot ha canviat molt, i
especialment a les Roquetes. Malgrat tots els problemes que hi pugui haver, qui
recorda el barri improvisat i més aviat depauperat d’aquella època?. Avui fa
una cara molt diferent, té una fesomia molt més harmònica. I la gent que tot
al llarg d’aquests vint-i-cinc anys ha continuat col·laborant o bé s’ha
afegit a l’organització de la Festa Major, també hi ha posat el seu gra de
sorra.
ENHORABONA!
FRANC
PASCUAL
Veinticinco
años puede cosiderarse la tercera parte de la vida de una persona, o toda la
vida de un joven, pero en la historia de un pueblo es una minúscula parte,
aunque importante, y si la celebración del aniversario es el de una “Festa
Major” se convierte en un acto simbólico de la identidad de un pueblo y la
gente que en él vive.
Con
esta celebración, vienen a mi memoria recuerdos de unos años de juventud y de
una gente con la que colaboré, como tantos otros, en la realización de los
actos de la “Festa”, donde cada uno hacía lo que podía y la amistad era la
nota predominante en las relaciones de aquel numeroso grupo de personas; en las
charlas de madrugada haciendo guardia en el primer “envelat”, que se instaló
donde ahora está el ambulatorio, esperando
el relevo de otros que te permitieran ir a dormir un poco y continuar la
“marcha”; en las noches engalanando la plaza Llobregat cuando todavía era
una pista de baloncesto y se utilizaban unos postes de madera como soporte de
farolas, en las discusiones que como representante de la A.P.A. del colegio
Roquetes manteníamos en los “Gallineros” sobre la aportación municipal.y
si se podría montar de nuevo un “envelat” para la fiesta de invierno.
Es
posible que el convencimiento de que nadie lo haría por nosotros nos hiciera
trabajar codo con codo y que, una vez que se consiguió el reconocimiento del 12
de Febrero como segunda fiesta local, a mediados de los ochenta, con una
aportación de dos millones para todo el año nos decidiéramos a montar un
envelat que ya costaba casi todo el presupuesto, por cierto, este “envelat”
se montó donde ahora se construye el nuevo ambulatorio, parece que
“envelat” y ambulatorio
van unidos con la fiesta.
Creo
que estas vivencias, que no son sólo mías, son de mucha más gente que, a lo
largo de estos veinticinco años a formado parte de la Comisión de fiestas, han
ayudado a que veamos la fiesta más nuestra, muy relacionada con ese sentimiento
que se tiene de que Les Roquetes es un pueblo, porque piensa, siente y actúa
como tal. Por todo ello, soy de los que creen que hemos recibido más de lo que
hemos dado, y que ello obliga a que públicamente dé las gracias. Gracias a Les
Roquetes por haberme permitido poner mi grano de arena en esta montaña de
voluntades y esfuerzos, gracias a todos los que han sido, son y serán miembros
de la comisión de fiestas por el esfuerzo desinteresado que cada año realizan;
gracias a esta sociedad abierta, integradora y generosa que tiene en el
voluntariado su mayor patrimonio.
Que
la celebración de este veinticinco aniversario sea sólo el principio de una
historia que no tiene final. Y así, sean muchos más los que podamos celebrar.
JOSÉ
ANTONIO BLANCO, Diputat
Provincial a la Diputació
de Barcelona
En
demanen que faci memòria de les vivències i peripècies entorn al naixement de
la nostra Festa Major. Això suposa
tornar enrera més de vint anys per rememorar el que va suposar aquest fet i
quina era la situació d’aquells dies. Només, doncs, uns records.
Es
ben sabut que la història de les Roquetes és curta en anys des que va néixer
com a nucli més o menys cohessionat. Així mateix, tenen una breu història en
successos i esdeveniments que van correspondre al mateix període, però que van
fer d’impuls per a l’aflorament i creixement de la consciència col·lectiva
del nostre poble.
El
nucli central de les persones que van plantejar celebrar una Festa Major a les
Roquetes n’eren sabedors del cúmul de dificultats que havien d’afrontar i
també ens temíem que podria resultar un fracàs, ja que era una cosa nova i
que no teníem gaire d’experiència. Ara, potser es veu menys complicat amb
entrebancs més superables, però llavors que no hi havia res de res, l’esforç
va ser considerable, i sobretot per l’empenta d’algunes persones tirar
endavant.
Teníem
el convenciment que era millor plantejar una festa amb sentit de continuïtat
que una festa sense projecte. Més positiu començà a crear un col·lectiu amb
ganes de treballar que fer una festa dirigista o dirigida com es feia aleshores
a tot arreu, a Ribes també.
Creiem
en la importància de cercar vincles de comunicació amb el pretext de la festa,
però també amb motiu de fer una bona festa, per sobre de tot amb la intenció
d’intensificar la creació col·lectiva de coses que ens identifiquessin tal
com érem.
Una
altra de les qüestions primordials, era que l’arrel de la Feste Major fos de
la terra, és a dir, de les seves tradicions i folklore, qüestió que es feia
difícil , doncs a Les Roquetes no teníem cap Grup de Dansa, ni Colla de Balls
Populars que es van crear amb molt entusiasme i participació, enveja de tots el
pobles veïns. Doncs els nostres Balls Populars, formats per l’ocasió de les
nostres Festes Majors, hi van poder anar aquestes viles veïnes a ballar a les
seves Festes Majors, constituint l’orgull del nostre jovent, que tot i ser,
Les Roquetes, el poble més novell, ja tenia uns Balls Populars equiparables a
qualsevol altre poble de Catalunya.
Així,
la millor aportació que es va fer va ser la social, és a dir, que a partir
d’aquestes celebracions, la gent va començar a sentir aquesta necessària
consciència col·lectiva. I es va celebrar aquella 1ª Festa Major, que va
sortir bé, i cada any després s’ha anat celebrant fins avui dia, i
per molts anys!.
Bona
Festa Major!
CLAUDI BERNAL ÁLVAREZ, exregidor
a l’Ajuntament de Sant
Pere de Ribes
INICIO
DE LAS COMPETICIONES DEPORTIVAS
Recuerdo
muy gratamente aquellos primeros años, 1973-75, y que han resultado
inolvidables. Eran días felices de como se preparaban las fiestas. Resaltaban
esas ganas, esa ilusión porque todo saliera bien, sin escatimar esfuerzos. El
trabajo por grupos, siempre procuraba cada uno estar con los que más se avenia,
era para planear nuestra faena.
Recordando
esos momentos yo siempre estuve interesado en organizar competiciones deportivas
con motivo de la Festa Major, campeonatos de ping pong, billar etc..., el Cross
fue una ilusión que llevamos a cabo con empeño. Entre otros destacó el Club
de Vilanova por la aportación de sus mejores fondistas en esas fechas como:
Jimenez, Padilla, Gálvez, hermanos simones etc. Las calles se cortaron para ver
pasar a todos los participantes que fueron numerosos.
Ya
en los años 75 y 76, Les Roquetes disponía de cuatro equipos federados de
futbol, uno juvenil y tres amaters, entre los que cabe destacar la U.D.
Vilanoveta, la Peña Betica y el At Cervereta, zona donde el deporte tenía una
importancia base entre la juventud.
Los
jovenes que componían el equipo no regateaban esfuerzos a la hora del entreno,
todos los martes y jueves, aportando ellos todo lo necesario para entrenar,
acarreando postes de luz, de 5 a 6 metros de alto desde la calle Miguel Servet
hasta el campo de fútbol. Había que limpiar los laterales de piedras con
chapos, palas y tierra cuando llovía.
Para
todos aquellos aficionados, componentes de aquellos primeros equipos de fútbol
recordaran que era una lucha constante la que teniamos, añadiendose la
dificultad del Ajuntamiento por su poca voluntad para dar las soluciones que
reclamabamos para poder desarrollar el deporte dignamente, como luz, dimensiones
del terreno de juego, vestuarios, etc. Soluciones que, como otras cosas,
tardaron en llegar.
Cabe
destacar que el principal ingreso económico se debía a las rifas que había
que hacer a menudo, proviniendo de las casas comerciales el material que se
sorteaba. La ropa que componia el vestuario de los equipos solia aportarla la
caja de Catalunya y después también las del Penedès, únicas cajas de ahorro
existentes en aquella época.
Para
finalizar quisiera tener un recuerdo para todos aquellos jovenes jugadores que
hicieron posible, a pesar de las dificultades, que el fútbol arraigara en Les
Roquetes y nuestro nombre lo llevaban con orgullo por otros lugares de la
geografía catalana. Entre otros pudimos contar con: Serafín, Delgado, Liarte,
Llamas, Fontecha, de la Cruz, Ramirez I, Ramirez II, Arjona, Martinez, Planas,
Covino, Ocaña, Toni, Marcelino. Gómez, Jesús, Ponce, Talino. Durante un
tiempo estuve haciendo el trabajo de entrenador.
JOAN
ROJAS
La
primera Festa Major de les Roquetes és per mi un record molt entranyable,
potser perquè va ser un treball en equip, col·lectiu de tota una colla de
joves amb ganes de fer coses.
Recordo
les reunions d’aquells dies on cadascú s’encarregava d’una missió
determinada i tot es feia en grups. El meu grup tenia encomanat la confecció
del programa de la festa i repartir-lo perquè arribes a tothom.
Més
endavant quan es va portar l’envelat tothom tenia també, amb més raó, una
feina assignada: des de vendre les entrades, ocupar-se del bar, fer de porter,
etc. A l’hora de tancar s’havia de preparar tot per l’endemá. Hi havia
programades diferents activitats tant en el terreny de conjunts musicals com les
de caràcter esportiu i per als nens.
Recordo
molt bé el partit de futbol amb uns cons fets de cartolina que els nois
portaven al cap, vam passar molta estona confeccionant aquells cons i va ser
d’allò més divertit, desprès, a l’hora del partit no se sap qui s’ho va
passar més bé, si els que jugaven o els organitzadors.
Són
molts els records d’aquells anys en que un bon grapat de joves de les Roquetes
i d’altres no tant joves van endega un treball, van fer bones amistats, fins i
tot hi va haver qui com el Joan i jo vam acabar sent parella.
Bona
Festa Major!
MONTSE
ARMESTO
Cuando
me llamaron a casa y me pidieron unas palabras porque hace veinticinco años de
la Festa Major de Les Roquetes me sorprendí gratamente. Parece mentira que haya
pasado tanto tiempo desde que unos pocos pensamos que el barrio se merecía unas
fiestas, aunque sólo fuera para estimular la autoestima de todos.
Nuestro
pueblo, permitidme que lo nombre así, carecia de lo más elemental, ni escuelas,
ni alcantarillado, fosas sépticas peligrosísimas, calles sin asfaltar y unas
cuantas bombillas por encendido eléctrico, fútbol en cualquier lugar, básquet
en la Plaza Llobregat..., pero eran tiempos de ilusión aquellos años 70, fin
de una vida y principio de otra en nuestro país.
Decidimos
que el día de Sant Joan era el adecuado para celebrar la Festa Major, y Les
Roquetes salió a la calle en masa para celebrarla. Después nacieron els balls
de bastons, de cintes..., aún recuerdo el, ya entonces poderoso brazo de Angel
Arenas aguantando las cintes. Aquel éxito nos hizo comprender que la fiesta
arraigaria y así ha sucedido como lo demuestran estos veinticinco años que se
celebran.
Espero
y deseo que os divertais como merece la ocasión, participando plenamente en
ella y ayudando a hacer de Les Roquetes un lugar cada vez más agradable y digno
para vivir.
UN
SALUDO MUY CORDIAL
JAUME
ADELL VILA-REAL, MAIG
DE 1997
He
sentit sempre una gran satisfacció i orgull d’haver estat el primer regidor
de cultura del nostre municipi en els primers quatre anys de l’actual període
de democràcia, durant els anys 1979/1983.
Certament van ser uns anys molt agradables i satisfactoris per als que
ens hem dedicat a la política municipal i sobretot a la gestió municipal. Crec que tots els que varen tenir la sort de participar-hi en
aquells primers anys comparteixen aquesta opinió. Estava tot per fer, sobretot
treballar per al poble era l’ideal que ens impulsava a tots, avui tot és més
complicat.
Uns
dels objectius i reptes importants era les Festes Majors, de les Roquetes i de
Ribes, des d’una nova visió més democràtica, més participativa, més
integradora, amb un caire més cultural i progressista.
A les Roquetes existia ja la Comissió de Festes que havia agafat el
relleu de l’inicial i que la formaven persones compromeses en la lluita per
aconseguir per les Roquetes els serveis i el reconeixement com a poble, cosa que
fins aleshores no havien tingut.
La
Festa Major era també una reivindicació i des de l’Ajuntament es va
potenciar tan econòmicament, com amb aportacions de gent de Ribes que assajar
balls populars com les Panderetes i d’altres, la compra de vestits nous pel
Ball de Diables, en conjunt es van potenciar força els Balls Populars.
Evidentment
l’aportació econòmica de l’Ajuntament va augmentar però això no era el
més important, el més important era l’esperit de treballs i sacrifici que es
necessitava per organitzar una Festa Major, basada sobretot en el treball
voluntari de totes les persones que hi participaven.
Amb pocs recursos i pocs mitjans però amb moltes ganes de treballar i de
canviar les coses, Ajuntament i Comissió treballàvem plegats i preníem les
decisions conjuntament, circumstància aquesta última que malauradament avui no
es produeix.
La
meva poca memòria m’ha fet oblidar moltes coses d’aquells anys i si
volgués anomenar a les persones que hi participaven me’n deixaria i no seria
just, però voldria acabar amb el reconeixement a tots els que feien possible
aquella Festa Major Popular de les Roquetes.
JOAN
PASCUAL I OLIVELLA, Regidor
de Cultura durant el període 1979-1983.
Recuerdo
con nostalgia aquellos años en que accedí a la presidencia de la Comissió de
Festes de les Roquetes. Yo provenía de la Asociación de Padres y Madres del
Col·legi Públic Les Roquetes, donde era socio número uno, por lo que no me
era desconocido el movimiento ciudadano de izquierdas y progresista, en aquella
época en alza. Corría el año 1979, año de las primeras elecciones
municipales democráticas cuando me incorporé con ilusión a un colectivo de
roquetenses que, con trabajo, sacrificio, pundonor, altruismo y sobre todo,
ganas de trabajar para el pueblo, impulsábamos una serie de actividades durante
las fiestas de verano con el afán de engrandecer unos valores sociales
democráticos que justamente se nos abrían gracias al camino de la libertad.
Sobretodo
se me ha grabado en la memoria la gran armonía existente entre los vecinos
durante el período en que permanecí en el seno de la Comissió de Festes de
Les Roquetes, comprendido entre el año 1979 y el 1988, destacando la gran
comunión existente entre el vecindario, las entidades de todo tipo (culturales,
deportivas...), los partidos políticos... Lo poco que se podía realizar era a
base de un esfuerzo enorme, pero era bonito ver fructificar la idea de la fiesta
en el rostro de los roquetenses.
Se
me pasa por la cabeza la dificultad de ese primer año, cuando aún gobernaba el
franquismo en los ayuntamientos y el de Ribes sólo aportaba 100.000 pesetas,
dinero que a duras penas cubría los gastos derivados del Castell de Focs
d’Artifici. ¡ Y lo que costaba sacárselas !. Una vez hasta tuve que
presentarme en Can Coll, acompañado de otros miembros, dispuestos a que el
alcalde nos firmara el cheque, pues ya habia llegado la Fiesta Mayor y se
habían de pagar algunas contrataciones, como orquestas, etc. Allí nos lo
encontramos labrando sus tierras, ajeno a la realidad. Me acuerdo que le dije:
”si no firma le traeremos todo el pueblo de Les Roquetes”. Eran cosillas del
pasado.
Ahora
muchos valores de aquellos tiempos se han desvanecido. Parece mentira, pero
actualmente se ha deteriorado la participación ciudadana, sobre todo desde que
los partidos políticos se dedicaron a montar sus estrategias y a seguirlas sin
mirar los intereses de la ciudadanía, ansiando un protagonismo que no entiendo
ni comparto.
Ahora
las fiestas se les da al pueblo muy masticadas. Han dejado de ser populares para
convertirse en burocracia, con intereses partidistas, sin trabajo físico, a
excepción de los miembros de la Comissió. Creo que se ha convertido en un
evento demasiado grande y desproporcionado para lo que representa Les Roquetes.
Se ha deshumanizado, en definitiva, en algunos asectos.
En
fin, esperemos que como mínimo el pueblo se lo pase bien. Ese es mi deseo, por
eso estuve tantos años batallando por Les Roquetes.
RAFAEL
FERREIRA MUÑOZ
Quan
em van demanar d’escriure aquestes línies que fessin referència als
vint-i-cinc anys de la Festa Major d’estiu, vaig començar a recordar amb
enyorança les hores i hores dedicades a les reunions i sortides al carrer per
tal de que l’organització de la Festa Major surtis el més bé possible, que
la gent de les Roquetes anés agafant consciència de poble i comencés a fer la
seva pròpia cultura, identitat i tradició com a tal. I al mirar al llarg
d’aquests vint-i-cinc anys em dono compte de que això s’ha assolit, i em
sento orgullós de viure en un poble que ha sapigut guanyar a pols la seva
pròpia Festa Major.
Tot
va començar quan un grup de gent plena d’il·lusió i esperit van organitzar
la primera i no van tenir prou que a l’any següent ja treien balls populars
propis, i així, de mica en mica, el ventall es va fer cada vegada més gran i
representatiu de les nostres tradicions populars i festives. I al llarg dels
anys aquesta gran família ha anat creixent amb la incorporació d’en Joan i
l’Eulàlia, els nostres gegants, així com amb la simpàtica i esfereïdora
dragona.
Espero
de tot cor que aquestes no siguin les últimes incorporacions a la gran
família, però, sobretot, espero que continuï i no es perdi la participació i
la il·lusió de la gent, ja que, això és, el que realment manté viva la
Festa Major de les Roquetes.
Us
desitjo un bon 25è aniversari de la Festa Major
JOSEP
VIVANCOS I OLIVELLA, exregidror
a l’Ajuntament de
Sant Pere de Ribes.
Estos veinticinco años
de Festa Major los valoro de manera muy positiva, por el esfuerzo que comporta
la organización de las diversas fiestas a lo largo del año. Una organización
que, visto desde fuera, siempre puede tener un aire de diversión y de alegría,
también, como no, alguna crítica porque las cosas es muy difícil hacerlas a
gusto de todos, pero desde dentro de la Comissió las cosas, a veces, no
resultan tan divertidas, pues, la organización de cualquier acto público, ya
sean culturales o deportivos, etc, conlleva siempre horas de esfuerzo y
dedicación del tiempo libre, de manera voluntaria, de unas pocas personas,
generalmente, en beneficio de una colectividad.
Valorando las fiestas,
en general, creo que Les Roquetes merece todo tipo de atención y que siempre
haya ciudadanos dispuestos a realizar esta tarea de llevar a cabo las fiestas de
manera desinteresada, algo que en ocasiones resulta difícil de conseguir debido
a la presión política que existe en torno a la Comissió. También me parece
necesario que los vecinos de este pueblo vayamos aprendiendo a saber disculpar
los posibles errores y fallos que en toda celebración festiva puede haber, pues
las personas que forman parte de la Comissió, en lo que yo conozco en el tiempo
que llevo, siempre se esfuerzan en conseguir que todo salga bien y las fiestas
sean la delicia de grandes y pequeños.
En estos últimos cinco
años, al trabajar desde dentro, he podido valorar y apreciar todo el esfuerzo
de las entidades y personas que, de forma desinteresada, tratan de hacer
agradables unos días al pueblo de Les Roquetes y a todos aquellos que nos
visitan, aunque muchas veces, desde fuera de la Comissió,
puede que se vea de una forma muy diferente y no se aprecie, ni se valore
el esfuerzo que se realiza para conseguir que nuestras fiestas sean cada vez
más vividas entre nosotros y conocidas en el resto de la comarca y de
Catalunya. Podemos coincidir en que Les Roquetes es un pueblo joven y para
darnos a conocer, qué mejor que se haga a través de nuestras fiestas.
Deseo, sobre todo, que
se sigan llevando hacia delante por muchos años las Festes Majors con la misma
ilusión y esfuerzo con que se iniciaron y se han seguido todos estos años.
Sólo me queda
manifestar que me siento muy satisfecho de poder celebrar este veinticinco
aniversario como presidente de la Comissió de Festes de Les Roquetes.
JOSÉ OLMOS
Cuando me he puesto a
pensar lo que significan estos 25 años de Fiestas, como persona perteneciente a
la Comisión actual, creo sinceramente que ha significado el trabajo y el
esfuerzo de unos pocos, en bien de todos los habitantes de Les Roquetes, para
que arraigue una Fiesta que reafirme y consolide nuestro sentimiento de pueblo,
procurando, a la vez, que la gente participe y se lo pase bien disfrutando de
los diferentes actos que se organizan.
Empecé a descubrir y a
participar de la Fiesta el mismo día en que se inició, puesto que ya vivía
aquí. En los primeros años, no formaba parte de su organización, pero sí
asistía a todos los actos que se programaban. En el año 1979 ya empecé a
participar activamente dentro de la Comisión de Fiestas de ese año, con Josep
Vivancos como presidente de la misma.
Al año siguiente, se
formó una Comisión mixta (gente de Les Roquetes y de Ribes), fue una etapa
difícil ya que la gente de Les Roquetes teníamos poca experiencia y los de
Ribes se aprovechaban de ello imponiendo sus criterios. Recuerdo que tuvimos
fuertes discrepancias con el entonces representante del Ajuntament Joan Pascual
(Peli), sobre todo las personas que estábamos dentro del Centro Cultural
Recreativo.
Con el paso del tiempo,
la Festa Major se ha consolidado y a través de entidades como la Agrupació de
Balls Populars, la Penya Jove, el Grup Sardanista Tamorí, etc, etc, estas
reflejan nuestra realidad sociocultural y, poco a poco, nos han ido permitiendo,
acuñar nuestras señas de identidad como población activa. Además, muchos de
los que no tenían experiencia en el 79, ahora con un poco más, siguen
trabajando dentro de la actual Comisión de Fiestas.
Valoro de manera muy
positiva estos 25 años, ya que al igual que Les Roquetes ha ido creciendo y ha
mejorado en muchos aspectos durante este tiempo, la Fiesta Mayor también lo ha
hecho. Todo puede ser mejorable y es posible que a gusto de todos sea muy
difícil hacer nada, pero sí me parece imprescindible que la administración
local aporte los recursos económicos necesarios, y que la población tenga
claro lo que representa nuestra Fiesta Mayor y aporte los recursos humanos,
participando y colaborando con la Comisión de Fiestas.
FELIZ FIESTA DE 25
ANIVERSARIO A TODOS!
MERCHE DIÉZ
Estos 25 años de Festa
Major para mi significan un gran trabajo de numerosas personas y entidades que
en sus inicios tuvieron muchas dificultades y muy pocos recursos, mientras que
hoy día, gracias al avance de la democracia, podemos diponer de más medios
y recursos.
Hay diferentes etapas en
que he vivido la Festa Major, desde fuera de la Comissió de Festes es en el
año 1977 que empecé a conocer la Festa Major de Les Roquetes principalmente a
través de los bailes populares, pues conocí a una chica que bailaba en las
cintas, aunque yo aún no vivía aquí, ya desde este año empecé a tomar
contacto con las fiestas y en 1988, como vecino de Les Roquetes, es cuando
empece a formar parte de la Comissió de Festes.
Considero que la peor
etapa vivída en la Comissió fue la de los años 1989-91 debido a que Les
Roquetes perdió su propio programa de fiestas y luego en 1996 el dialogo se
empezó a hacer dificil con el regidor de cultura por su falta de experiencia.
Con todo considero que
estos 25 años han sido positivos para el pueblo de Les Roquetes por el avance
de sus Festes Majors, las diversas actividades que se llevan a cabo resultan
bastante conocidas a nivel comarcal y sobre todo encuentro positiva la gran
participación ciudadana en la mayoria de actos que se programan.
Feliz Fiesta Mayor a
todos!!
MARCELO ARENAS
CELEBRAR
I VIURE LA FESTA MAJOR
Quan se’m demana
escriure unes línies en relació a la celebració dels vint-i-cinc anys de la
Festa Major de les Roquetes, per a la separata del programa d’enguany, penso
que el text final serà, un recull de diferents vivències de com s’ha fet al
llarg de tots aquests anys la Festa Major i segurament la de aquests anys serà
un recull de totes elles en una sola.
És per aquesta raó que
m’agradaria explicar des d’aquestes planes com i perquè neix la Festa Major
de les Roquetes.
Estic convençut que
neix per què tot el col·lectiu humà necessita projectar-se en comú cap a una
identitat positiva que superi les individualitats i la projecti col·lectivament
arrelada en el seu territori. Quina millor manera de fer-ho que celebrant el
ritual complex de la Festa Major?
L’any 1972 els
ciutadans de les Roquetes sentien aquestes necessitats i els seus pobladors
sobirans fan néixer aquest nou ritual que dóna a la comunitat un sentiment que
el lliga definitivament a un país i a una cultura. En aquells anys el país
vivia sota la penombra d’un poder mesquí però quan arrelen llibertats
democràtiques esclata la complicitat per treballar plegats per a la comunitat.
Reneix amb força el sentiment sincer d’un futur més de tots i millor per a
tothom.
Aquest reguitzell de
noves il·lusions s’escampa per tot el nostre país i també a les Roquetes i
és en aquest marc engrescador que la festa es fa de tots.
Creix i arrela per
convertir-se en símbol col·lectiu propi que es posseeix i s’estima. Amb el
pas del temps la Festa Major es va mimant i conquerint per cada veí i per cada
veïna, és l’orgull de tots, són moments màgics, tots som Festa Major.
Cal que ens sentim
protagonistes o instruments temporals de la festa, llavors que ja ha florit i
que avui ens sentim orgullosos de tenir generacions joves que no celebren els 25
anys sinó que senzillament viuen la Festa Major, quina alegria. És bo celebrar
l’esclat festiu però és encara millor viure’l, amarar-se’n de tots els
seus detalls, els seus colors i els seus sentiments.
XAVIER GARRIGA I CUADRAS
Dies plens de joia,
dies mancats pel sol,
quan l'estiu arriba als
cors del poble
unes espurnes de foc
anuncien la revetlla de
Festa Major.
Quantes nits compartides
i quants enyors
oblidats,
aquelles estones sota la
gralla
i els colors de les
cintes
envoltant els seus
braços...
Els tambors, els focs
artificials,
tot confonent-se amb les
rialles,
la il·lusió d'uns
sentiments
plens de recances per
idees no compartides.
Cava, coca i una palmera
desfent-se
entre els estels d'un
cel ennuvolat.
Res canvia i res segueix
igual,
anys passant cap un
futur llunyà, proper...
El primer petó, un
somriure,
els somnis d'un passat
fent-se plena realitat.
Geòrgia.
La commemoració de la
vint-i-cinquèna edició de la Festa Major d’Estiu de les Roquetes del Garraf
no ha de passar per alt a tot roquetenc que estigui orgullós del seu poble, de
viure els seus carrers, les seves places... de tastar i aprofundir dins de
l’alè de ser veí d’un poble amb esperit marcadament i genuïnament festiu.
La Festa Major d’Estiu és, sens dubte, un dels símbols de la jove Les
Roquetes, el primer, el més antic, el més popular, el més arrelat.
Potser el nostre poble no pot fer ostentació de tenir unes festes
populars que es perdin dins de la teranyina del temps i que hagin evolucionat
des de l’Edat Mitjana, el segle XVIII o el Noucentisme, però sí podem dir
que coneixem perfectament, per la seva joventut, l’evolució any rera any de
l’avens, així com la veu i el record de tots aquells que durant tants anys
han fet possible que la Festa Major sigui una realitat.
El GRUP hem volgut
homenatjar tot aquells que, d’una manera altruista, han col·laborat en la
confecció d’alguna de les edicions de la Festa Major, i els hem demanat que
ens facin un article, una opinió, un record... d’aquells dies, exposant el
que representava la Festa Major per a ells i quins sentiments desperta el fet
que allò que van iniciar o continuar un dia té una celebració imparable i un
futur que passa per ser imprescindible per fonamentar el ciments del que serà
les Roquetes al segle XXI: un poble més dins de la comarca del Garraf, amb
identitat pròpia i diferenciada, amb una simbologia popular, lúdica, humana,
política i festiva que sigui el reflex del que volem ser.
El GRUP ha intentat
posar-se en contacte amb tots aquells que d’una manera directa han estat
lligats a la celebració que ens uneix quan arriba l’estiu.
Alguns d’ells no han pogut passar-nos els seus escrits per falta de
temps, altres han declinat de fer-lo, però creiem que el conjunt que hem
aconseguir recopilar pot servir, sens dubte, per mostrar clarament el sentiment
d’un poble lligat a la seva Festa Major, una Festa que, des dels seus
orígens, és el viu desig d’unitat de poble de les Roquetes del Garraf.
JUAN CARLOS BORREGO
PÉREZ.
MARY MUÑOZ DE MORALES.
PER ENCÀRREC DE LA COMISSIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES DEL GARRAF: Juny de 1998