VINT-I-CINQUÈNA EDICIÓ DE LA FESTA MAJOR D’ESTIU
LES
ROQUETES 1973-1997
Autors : Varis
autors roquetencs
Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf
VINT-I-CINQUÈNA
EDICIÓ DE LA FESTA MAJOR D’ESTIU LES ROQUETES 1973-1997
Edita:
Comissió de Festes de les Roquetes del Garraf i Ajuntament
de Sant Pere de Ribes
Idea
i Coordinació: Mary Muñoz de Morales
Text: Amb la col·laboració de Juan
Carlos Borrego Perez, Martina Vilar, Pedro Gonzalez,
i totes les
persones que han aportat el seu escrit.
Fotografies
de la separata: Mary Muñoz i arxius particulars
Maquetació
i impressió: Papyrus
©
Copyright 1997. Reproducció autoritzada citant la procedència.
VINT-I-CINQUÈNA
EDICIÓ DE LA FESTA MAJOR D’ESTIU
LES ROQUETES 1973-1997
Degut a llargada d'aquest document s'ha presentat en dues parts
Primera part
PRESENTACIÓ
ANÀLISI
DELS PROGRAMES DE FESTES MAJORS
UN
AÑO MAS DE FIESTA MAYOR
VINT-I-CINC
ANYS
RECUERDO
DE LAS FIESTAS
CRONOLOGIA
DE LA MEVA VINCULACIÓ A LES ROQUETES
RECUERDO
DE UNA FIESTA
XXV
ANIVERSARI DE LA FESTA MAJOR DE LES ROQUETES
RECORDANDO
VIEJOS TIEMPOS
Segona Part anar a la segona part d'aquesta separata
ALGUNS
RECORDS D’AQUELLS ANYS
RECUERDOS DE UNAS VIVENCIAS
CONSCIÈNCIA COL·LECTIVA
INICIO DE LAS COMPETICIONES DEPORTIVAS
RECORDS D’UNS ANYS
AGRADABLE SORPRESA
UN TREBALL SATISFACTORI
SENSE TITOL 1
25 AÑOS DE FIESTA MAYOR
SENSE
TITOL 2
CELEBRAR
I VIURE LA FESTA MAJOR
CLOENDA
Primera Part
Quan
l’actual president de la Comissió de Festes, Josep Olmos, ens va encomanar de
fer la separata pel programa de la Festa Major, la idea que se’ns va acudir va
ser la de no voler, ni de bon tros, que aquesta separata fos una simple
monografia feta per una sola persona. Que es dediqués a parlar o escriure dels
25 anys de la Festa Major de les Roquetes des d’una única visió tot i que es
podien recollir dades i parlar amb diverses persones que han participat al llarg
dels anys.
Des
d’un primer moment, la idea, va començar a agafar forma de mica en mica,
doncs, pensarem que la gent que ha anat passant per la Comissió durant tot
aquest temps, havia de dir la seva per mitjans del seu propi escrit. No quedava
massa temps per fer una cosa així però, ens va semblar que valia la pena
d’intentar-ho, encara més si érem uns quants a treballar i repartir-nos la
feina.
És
ben segur que mancaran algunes persones, la raó ha estat en la impossibilitat
de posar-nos en contacte amb tothom, però creiem que hi trobareu una bona
representació del que ha estat la participació ciutadana a la Comissió de
Festes de les Roquetes, des dels seus inicis fins ara.
Tot
l’equip que ha ajudat a fer possible el treball esperem que us agradi i potser
que fins i tot les diferents experiències vers l’organització de la Festa us
pugui ajudar a redescubrir-la, sobretot a aquells que sou més joves, aquells
que penseu que les revetlles només són per a la gent gran i les festes
populars no és cosa vostra.
La
Festa un any més ja hi és ací perquè tots, no ho dubteu pas, gaudim
d’ella. Ànims, doncs, que la diversió està servida.
EL GRUP
ANÀLISI
DELS PROGRAMES DE FESTES MAJORS
Fa
25 anys des que les Festes Majors al nostre poble es van començar i s'han
arribat a arrelar als habitants de les Roquetes. Els comicis com gairebé tots,
no foren flors i violes, una feina dura i difícil de portar a terme, perquè a
la inexperiència, diversitat ideològica i cultural, i totes les petites coses
que sempre existeixen en tots els grups de persones que volen portar endavant
quelcom, s’afegia tant la situació política de manca de llibertats com la
degradació urbanística de les Roquetes.
Abans
que la Festa Major es consolidés, als anys 1969-1970 es celebraren gràcies a
Narcís Sayrach i a la Parròquia Sta. Eulàlia, les Festes de l'Amistat. Festes
que no van arrelar i no fou fins el 1973 que els veïns pensaren que s'havien de
fer unes festes d'estiu com a tants altres pobles, així va sorgir al nostre St.
Joan; sempre amb el suport de l'Ajuntament i a partir del 1979, amb la democràcia,
es van donar subvencions.
Al
primer programa de Festa Major, la Comissió de Festes que es va crear es dirigí
al poble amb un to animós convidant a tothom a la festa per tal que
aquesta fou un gran dia any rera any, "Todo lo que nace es pequeño. Pero
no importa si es recibido con ilusión y colaboración de todos. Con el tiempo
ya crecerá." (Programa 1973).
Moltes
persones foren les que col·laboraren per tirar endavant el propòsit d'unes
festes, altres animaren encoratjant a aquelles per dur-lo a terme. Josep M.
Armestó Miró, monjo de Montserrat, en un dels seus dos escrits als programes
de Festa, manifestà els seus sentiments vers la nostra festa, "Un
trabajo lento y costoso que creo tiene una misión concreta en Les
Roquetes, pero hemos de ser realistas que sin un cambio profundo de nosotros
mismos, de una educación humana, de una promoción cultural, social y política
de la persona, de poco serviría."(Programa 1976).
En
el programa de festes de l'any 1980, la Comissió de Festes definí amb el cor
el que representava St. Joan al nostre poble i arreu del país, "... la
nostra Festa Major coincideix amb la diada de St. Joan en la qual es celebra el
dia més llarg de l'any (el que té més hores de sol) i, per tant, el de la nit
més curta. La celebració d'aquest fet ve de temps antiquíssims i aquí
s'encenen grosses fogueres. El foc és un element que té propietats màgiques i
la nit de St. Joan és una nit màgica. I no hem d'oblidar que aquest fet de fer
fogueres és un acte que uneix en els mateixos instants a infants de Perpinyà -més
enllà dels Pirineus-, de les Illes -més enllà del mar- i de les terres
germanes valencianes. Quan s'encengui cada foc penseu que s'està fent una acció
que uneix persones que un dia foren un sol país lliure i sobirà, i que avui en
dia encara tenim la mateixa cultura i la mateixa llengua, amb totes les petites
variants no fonamentals que es vulgui." (Programa 1980).
D'aquesta
manera, durant anys hem estat veient com les fogueres s'anaven estenent pels
descampats del nostre poble, bé de la canalla, bé dels més grans, la foguera
prengué una simbologia plena d'entusiasme vers aquelles espurnes de foc que
anaven volant pel cel el dia de la revetlla de Festa Major.
Al
XXè Aniversari de Festa Major, el programa va incloure "Fent memòria de
la història de la Festa Major a Les Roquetes", un arreplegament de la història
de la Festa Major, una feina feta per Antoni Arrebola Fernández, incloent en
aquesta memòria les portades dels programes de festes dels 20 anys, amb un
important llistat de tots aquells que varen participar.
El
primer any de Festa Major el Ball de Revetlla va ser a càrrec del Grup
Stradivarius de les Roquetes, el qual també tancà la festa el diumenge 24 de
juny, dia que per primera vegada es feia el cercavila dels balls populars i també
assistien els Bordegassos de Vilanova per tal de donar un caràcter més
tradicional. Pels més petits la Comissió de Festes organitzà una Gimcana.
Si
comparem el que va ser aquesta Festa Major amb el que són ara, veiem l'evolució,
tot i que s'ha d'anar més lluny, més lluny de l'avui, més lluny del demà.
Així,
els actes que durant 25 anys s'han portat endavant constitueixen molts fulls,
moltes suors i moltes crítiques. Tot arreplegat sempre present per amb molt més
coratge, arribar a esgotar quantes possibilitats hi hagi per arribar a un futur
de contentament general. Arribar més enllà de l'alliurament d'un passat junts
amb la Festa Major de Sant Joan.
ACTES
QUE S’HAN PORTAT A TERME
Durant
aquests 25 anys són una llarga llista d'actes que ara no seria possible
enumerar, per espai, per tal que no es faci un anàlisi massa dens..., però
intentant aplegar tot allò més important, mitjançant una tria, els actes
festius, culturals i esportius que s'han anat consolidant a les Festes Majors són:
Els
Balls Populars
Neixen
el 1974, comptant només amb els pastorets, el ball de cintes i els bastons.
Posteriorment es van anar afegint altres grups, com ara els capgrossos, els
cercolets, les bolangeres, el St.
Ferriol, les panderetes, els diables... Alguns d'aquests balls, amb el pas del
temps, no han tingut continuïtat.
Els
primers Gegants que es van donar a les Roquetes, fou l'any 1982, van desaparèixer,
però a l'any 1993 es presentaren els nous gegants, l'Eulàlia i el Joan. En
aquest apartat podem incloure que des de bon començament s'encetà la tradició
dels grallers per tal d'acompanyar els balls popular amb l'encant de la música
del timbal i la gralla.
El
primer any de Festa Major també vingueren Sardanes, amb la Cobla la Sitgetana,
des de llavors la sardana es convertí en un ball tradicional a les Roquetes,
fent-se realitat la consolidació el 1988 amb la presentació de l'Agrupació
Sardanista Tamborí de les Roquetes.
Balls
de Festa Major
Són
molts els grups musicals que han passat pel nostre poble, i com a
amb més rellevància, o
potser pel seu caràcter del que representen per un poble que a penes començava
les seves pròpies festes.
El
1975 el grup Los Diablos i Pentágono el 1976 Los Alba, en diversos cops, des de
l'any 1979, la orquestra MATIZ, grups d'Havaneres, el 1987 l'orquestra CIMARRÓN...
I per la joventut van portar l'any 1987 el concert de
rock a càrrec dels grups PUA i ANESTESIA LOCAL, el 1990 el grup TOPAZO,
l'any 1991 els dos grups de rock català que ara tenen un gran èxit, ELS PETS i
MI-TE'LS, i el 1996 un concert de rock amb conjunts de la comarca.
No
podem deixar de banda l'actuació de la Xaranga, en aquest cas l’anomenada
“Mai Toquem Bé”, que durant anys han anat despertant els veïns amb la seva
música tan característica per molts dels nostres carrers.
Cal
remarcar que en l'aspecte dels joves les festes estan un tant verds, i seria
considerable que algun dia pugues arribar la maduresa desitjada per tots aquells
que per festes majors ens agradaria gaudir d'actes diversos, la qual cosa es
podria arribar a aconseguir si els joves, incloent-nos a tots, ens impliquessin
més en l'organització de les festes .
Espectacles i Exhibicions
El
1975 es va portar l'espectacle de Mari Sampere pels més grans, i pels infants
van portar el grup infantil Els Comediants. El 1976 es començà el que amb els
anys arrelaria d'una manera molt sòlida, els balls de la Gent Gran, els quals
començaren com Homenatge a la Gent Gran. El 1989 va actuar l'espectacle de Sèmola
Teatre, In Concert, els grans triomfadors de la fira de teatre de Tàrrega.
El
1983 es va portar a terme un espectacle peculiar, com va ser la "Capea de
una vaquilla" al començament del carrer Torres Quevedo. L'any següent es
va optar des del Casal de Cultura per potenciar un altre tipus d'actes de caràcter
cultural, com foren el que des del 1982 les actuacions de Balls Tradicionals de
diferents casals culturals. Així, el 1984 estigué la Casa Regional d'Aragó de
Rubí.
Amb
el temps, i el sorgiment de les escoles de ball pròpies de les Roquetes, es
portaren a bon fi, les
exhibicions de Gim-Jazz, de flamenco, sevillanes, etc.
El
1989 s'estrenà la Diada de la Música, amb la col·laboració dels col·legis.
Els estudiants més jovenets van participar amb l'arribada de l'estiu, la fi del
curs i la Festa Major, amb coreografies, play-backs i cançons populars.
Els
anys 90 s'incorporaren als actes de festa, les obres de teatre, arribant-se a
formar grups de Teatre Amateur amb representacions dels propis vilatans de les
Roquetes.
El
1996, l'any passat, es portà a terme a la Plaça Llobregat el Cinema a la
Fresca, organitzat pel Centre Cívic l'Espai. Va acollir un gran èxit,
l'ambient, les pel·lícules projectades, tot plegat, va fer d'un acte
remarcable en les Festes Majors de St. Joan.
Concursos
El
mateix 1977, aparegué el primer concurs de la reina de la festa, el qual només
es va dur a terme durant dos anys.
Durant
anys s'han anat fent concursos diversos, entre ells també destacable el Primer
Concurs de Fotografia del 1985 que no va tenir continuïtat.
Exposicions
i
presentacions culturals
El
1983 es portaren tres exposicions d'importància, des de l'Escola d'Adults de
les Roquetes es feu una exposició de poesia i passe de diapositives, a més de
dibuix i arts plàstiques. L'Associació d'amics del ferrocarril, exposaren una
col·lecció fotogràfica històrica amb material ferroviari i instal·là una
locomotora amb els rails, que va circular durant 7 dies al Casal de Cultura. A més,
l'escola d'Art del Casal de Cultura, realitzà la I Exposició de Dibuix i
Pintura dels seus alumnes.
L'any
1991 es va inaugurar l'exposició de Treballs Manuals del Casal d'Avis, la qual
va esdevindre tradicional any rera any. A més també hi hagué exposicions de
l'Escola d'adults, del Pla Intensiu de Normalització Lingüística i de
l'Escola d'Art.
El
1995, al Centre Cívic l'Espai es portà a terme una Mostra Fotogràfica de Mari
Muñoz, "El foc a les festes populars de les Roquetes". El mateix any
també hi va haver-hi una Exposició d'Olis i Pastels d'Aïssa el Kadyaqui.
L'any
passat, organitzat pels alumnes de l'I.E.S. Alexandre Galí, es va fer
l'exposició d'un treball fet pels mateixos alumnes sobre "L'aigua a les
Roquetes". A més, al nou Casal Cultural El Cau, hi hagué una exposició
de pintures de Canalda.
També
l'any passat es feu la presentació del Vè Aniversari de l'Agrupació de Balls
Populars, fet molt important al nostre poble, perquè, què serien les nostres
festes sense la música i el color que li posen els Balls Populars...?
Per
acabar, amb motiu del programa de festes majors, en Juan Carlos Borrego Pérez,
presentà el treball "La Masia Nova. El primer barri de Les Roquetes del
Garraf", el qual fou la separata del programa de 1996.
Esports
***********************
L'anàlisi
fet de 25 anys de festes potser es queda coix, i és que d'alguna manera la
intensitat amb la que es van preparar aquests dies, no es pot resumir tan fàcilment.
M'adono que tirar endavant les festes ha sigut una feina difícil, però que ara
podem veure com amb els anys, les nostres festes s'han convertit en això, ben
nostres. I és per això que les grans coses acaben per no ser res, i les que
comencen petites, plenes d’il·lusió i voluntat, sempre romanen en els cors
de les persones... Tendeixen a fer-se gegantines amb el pas del temps.
Quina
de les nostres festes ha estat la millor? És dificil poder aventurar-se...
Totes, si mirem els esforços, els climes tensos, la il·lusió per fer quelcom
que pogués satisfer els veïns del poble. Car, no tothom podem estar satisfets
amb el que s'ha fet; jo mateixa voldria més espectacles per la gent jove,
concerts de grups que a mi m'agradessin..., potser algun dia això es fa, però,
aquells grups serien de l'agrat de tots els joves?!
Tal
i com deixà escrit Narcís Sayrach al programa de Festa Major de 1981,
"Molts pobles donen eslògans a les seves Festes Majors, volent ressaltar o
expressar el que aquelles tenen de més significatiu. Així, els de la Geltrú
en diuen de la seva que és La
més popular de Catalunya. Nosaltres creiem que de la nostra en podem dir
que nasqué com La més progressista de
totes. No quant al seu contingut, la seva programació, però sí quant el
seu origen: net de tot nexe que el vinculi amb un passat on la creu i l'espasa
es fusionaven.". I és que el nostre poble lluita constantment per ser
millor, per la seva cultura, per les seves tradicions, per la seva dignitat...,
com sempre feren els pobles d'aquesta terra, la nostra. És per això que la
Festa Major, crec sincerament, ha de respondre a tothom amb alegria i passió.
MARTINA
VILAR I NAVARRO
Que
gran satisfacción me produce poder felicitar esta fiesta mayor!!. Esta no es
una Fiesta Mayor cualquiera. Es nada menos que la edición número 25 y puede
parecer que fue ayer cuando la primera fiesta empezó a gestarse. Era hacia el
mes de octubre de 1972, un grupo de personas, que nos reuníamos en la Comunidad
Cristiana, entre los que estaban Claudio, Alicia, Narcís, Ezequiel, Cari y
algunos más, fuimos a entrevistarnos con Josep Pascual, el farmacéutico, quien
en aquel momento era presidente de la Asociación de Vecinos Propietarios, para
proponerle el inicio de una fiesta mayor para el barrio.
La
idea le pareció muy buena y acertada, por lo que enseguida estuvo dispuesto a
formar parte de la comisión que se había de crear. Solo era cuestión de
empezar a buscar más gente que se sintiera también atraída y se incorporara
al proyecto. La tarea de encontrar personas dispuestas a trabajar de manera
voluntaria no fue demasiado difícil para los tiempos que corrían, tiempos de
falta de libertad, con escasas relaciones sociales y graves problemas de
servicios, urbanísticos, etc.
No
quisiera dejar a nadie sin nombrar, pero es segura la difícultad para acordarse
de todos. Sí recuerdo que Pascual se lo dijo a José Luis, que trabajaba en la
farmacia, éste, a su vez, a Gloria. Yo recuerdo que se lo dije a una chiquilla
de quince ańos, MŞ Carmen, que trabajaba en IMSA y vino a vivir a mi
mismo bloque.
Con
cara de espanto dijo: “Qué es lo que hemos de hacer?”
Buena
pregunta, nadie teníamos en realidad muy claro que era lo que se tenia que
hacer. Después ella se lo dijo a Montse que eran amigas.
Manolo
Rivas, con otros jóvenes de les Roquetes, tenía un conjunto Los Stradivarius.
Él conocía todo el asunto de los conjuntos, como contratarlos y demás.
Siempre diciendo que no empezó a formar parte de la comisión y otros jóvenes
como Jordi Pérez Huete, José Luis Ferrer (el panadero), Alberto (el hijo de
Alicia) se fueron agregando al grupo.
La
colaboración de la escuela, que se encontraba en una lamentable situación, a
través del maestro Jaume Adell fue de una gran importancia. Más adelante se
incorporó Paco López, durante un tiempo vivió en les Roquetes, después se
trasladó a Castelldefells y aunque pueda parecer exagerado, todo lo que aquella
ciudad fue ganando en tradiciones populares como “esbart, escuela de grallas,
colla castellera...”, nosotros lo perdimos. A través de él se fueron
incorporando a la comisión más personas, jóvenes en su mayoría. Fina, Juan
Rojas, que acababa de llegar de la mili, y algunos más que, después de tanto
tiempo, se han borrado de la memoria.
El
trabajo se fue repartiendo por grupos. algunos jóvenes ayudaban en algún grupo
pero no venían a las reuniones de la comisión, sobre todo si eran chicas,
porque no las dejaban salir de noche. Así reunión tras reunión una semana
tras otra, la programación fue cogiendo forma para el último sábado y domingo
del mes de junio de 1973 celebrar la primera Fiesta Mayor de les Roquetes.
Ni los mismos organizadores se podían imaginar la aceptación
y el arraigo que, a lo largo de los ańos, ha ido teniendo esta fiesta. Las
dificultades, los escasos medios económicos y, en especial, el hecho de que no
hubiera tradiciones no representaron ningún impedimento a la hora de tener en
cuenta que la fiesta fuera representativa de las tradiciones y costumbres de la
comarca y de Cataluńa en general. No faltó el castillo de fuegos
artificiales, los bailes populares, las sardanas, ni la verbena.
Así,
a las puertas del verano, justo al comenzar éste, con sus primeros calores, sus
días más largos, cuando al anochecer empieza ya a apetecer abrir las ventanas,
tomar el fresco, salir a la calle,
les Roquetes, desde hace 25 ańos, se prepara para vivir su Fiesta Grande,
la Fiesta Mayor de verano.
El
ritmo acelerado del quehacer diario, tan habitual en nuestra sociedad de hoy, no
nos permite muchas veces pararnos a reflexionar, mirar todo aquéllo que tenemos
a nuestro lado y, en ocasiones, puede pasar desapercibido. Ahora al celebrar
esta efemerides es posible que sea el momento de festejar que somos roquetenses,
bailando en la verbena al ritmo de la mejor música del momento, disfrutando de
todos los actos que la Comissió programe. Festejemos, pues, la Fiesta Mayor,
nuestra Fiesta Mayor, que se creó en honor de los vecinos de Les Roquetes, no
para loar a ningún santo patrón, ni en acción de gracias por las buenas
cosechas y los buenos frutos de la tierra, origen de muchas de las fiestas
tradicionales que tuvieron sus inicios en unos siglos, donde la sociedad estaba
impregnada de una religiosidad impuesta, casi diría que de forma más
obligatoria que sentida.
La
fiesta de les Roquetes se iniciaba para crear un ambiente de unidad en una
población diseminada. Salgamos a la calle, en el día de la Fiesta, a reír, a
cantar, a bailar, a disfrutar amablemente con los bailes populares, el castillo
de fuegos artificiales, las sardanas, las habaneras, los deportes... Seamos partícipes
activos de la exaltación de nuestro pueblo. La Fiesta Mayor, sin duda, nos
ayudará a defender nuestras tradiciones y costumbres. Bajo ningún concepto
cuando se hable de nuestro pueblo y este sea mancillado o relegado a la nada más
absoluta deberíamos dejarlo impune.
Estamos
aquí, en el municipio y en la comarca. Nuestra Fiesta Mayor, nuestros bailes
populares, nuestro carnaval, nuestro comercio, todas nuestras incipientes
tradiciones, nuestra gente en definitiva, así lo indican. Lo hemos de pregonar
a los cuatro vientos para que todos se enteren y aquellos que todavía hablan de
Les Roquetes de forma despectiva e incluso a veces insultante, empiecen a
cambiar el chip y a darse cuenta que tenemos vida propia, llena de lo mejor que
podemos aportar cada uno.
No
quiero decir que la comisión de los inicios no tuviera ningún problema y todo
fuera de color de rosa, hubo roces y discrepancias como en todo grupo humano es
normal que las haya, pero esas discrepancias no impidieron seguir adelante con
proyectos que iban a tener un gran arraigo en la incipiente sociedad roquetense.
Este
ańo la Comissió nos quiere recordar que celebramos 25 ańos de Fiesta
Mayor de verano. 25 ediciones que, ańo tras ańo, se han ido sucediendo
de manera ininterrumpida, con una programación en la que se ha podido disfrutar
de todo un poco de una manera digna y esmerada, con lo cual no me queda más que
decir:
¡¡
Felicidades roquetenses por estos 25 ańos de Fiesta Mayor !!
MARY MUŃOZ, JUNIO DE 1997
Déu
meu! Ja fa vint-i-cinc anys d’aquella primera Festa Major? Ja fa vint-i-cinc
anys que tinc quinze anys?. Que prop i llunyana la veig.
Abans
de continuar m’agradaria aclarir que mai havia pensat com el poeta que,
“cualquier tiempo pasado fue mejor”, perň que, ara, en recordar aquells
dies, sobretot els de preparació de la Festa del 75, que ja era la tercera, si
sento certa nostŕlgia d’un temps ple d’il.lusió, d’ingenuďtat i
de creure en tot. Nostŕlgia d’un temps en que era possible que un grup
d’allň més heterogeni, en edats i pensaments, pogués cohesionar i
reunir-se davant d’un objectiu comú, la nostra Festa Major.
El
marcar-nos aquella fita de fer una festa amb un pressupost que tothom trobava
desorbitat i aconseguir-la sobradament, ens va fer pensar a molts que hi havia
comparança en altres aspectes socials. Van creure en “l’utopisme”, perň
no en el sentit d’impossible d’assolir, sinó “utopisme” com visió
d’una nova societat tant desitjable com possible. Va ser un temps de ganes de
canviar coses, de včncer desigualtats, on fins i tot la diversió era plena
de reivindicació.
Ara,
després de vint-i-cinc anys d’aquella primera Festa Major, molts dels que vŕrem
participar hem seguit camins diferents, alguns fa molts anys que no ens hem
vist, altres continuem reunint-nos de tant en tant, perň d’alguna cosa
estic casi segura, tots guardem un bon record d’aquelles disbauxes, plenes de
treball, sacrificis i satisfaccions. Jornades de matinar, treballar, ballar i
fins i tot una estona per “cumbaiear”: Victor Jara, Aute, Serrat, Llach,...
Per
acabar, un missatge pels joves. Recordar que molts d’aquells col.legues només
teníem entre 15 i 17 anys i que aquella Festa Major que vŕrem donar a llum
l’any 73, quan encara érem xicarrons, ha assolit avui una maduresa que
nosaltres vam ajudar a engegar. Amb aixň vull dir que els joves han de
reivindicar el seu protagonisme en tots els afers de la nostra societat.
Us
desitjo una molt bona Festa Major.
CARMEN IZQUIERDO BENITEZ
Hay
veces que uno se pone frente a unas cuartillas en blanco dispuesto a intentar
exprimirse el cerebro con los recuerdos y éstos tardan en llegar más de lo que
uno quisiera, esto es lo que me pasa al intentar recordar tantos y tantos buenos
momentos pasados como miembro activo, desde las primeras fiestas hasta que el
cuerpo aguantó y decidí por imperativo legal dejarlo.
No
obstante, mis recuerdos se remontan a mucho antes, es decir, a cuando las
primeras fiestas se celebraban en la Iglesia, en lo que más tarde fueron y son
las aulas del parvulario “ELS TRES PINS”, preludio de nuestra Fiesta Mayor
de les Roquetes. La ilusión con que aquellos primeros habitantes eligieron a su
primera reina de las fiestas y lo orgullosos que nos sentiamos al saber que
estabamos haciendo algo diferente a los pueblos que nos rodeaban.
En
aquellas reuniones en la clase de D. Jaime, un local habilitado como colegio,
era donde empezaban los bocetos de la fiesta, donde las discusiones subían algo
de tono por la discrepancia de ideas, pero que se disipaban al cruzar la puerta
de salida y todos nos íbamos a tomar un refresco y pasarlo bien el rato que nos
quedaba de estar juntos aquel día.. La camaraderia era tal, que sabíamos
separar lo de dentro con lo de fuera, era como si la idiosincrasia de aquellas
discusiones lo único que lograba era unirnos más en nuestra amistad, el ser
una familia unida por el deseo de defender aquel barrio, muy nuestro, de todo y
contra todos.
La
nuestra fue la Fiesta Mayor más esperada por la juventud de la comarca; cada
uno de sus actos era vivido con tal fervor que, aquello que habían hecho unos
cuantos era el sentir de todos, queriamos ser únicos y a fe que por aquel
entonces lo conseguimos.
Fuimos
los mejores en actuaciones musicales (LONE STAR, ALBAS, DIABLOS, etc) al lado de
nuestro grupo local STRADIVARIUS. Por nuestro entoldado o envalat pasaron
figuras como MARY SANPERE, CASSEN, RICARDO ARDČVOL etc; y no digamos de
nuestros bailes populares, que durante un par de ańos fueron superiores a
los de Vilanova.
Nuestro
equipo de baloncesto dirigido por Jaime Adell sobresalía allí donde fuere. Los
SANTI, HUETE, MARTÍN O ÁLVAREZ, por citar sólo algunos, eran la envidia de
equipos llamados punteros como Sama, Buenaventura y otros. Tres equipos de fútbol:
ROQUETES, CERVERETA, PEŃA BÉTICA, paseaban nuestro nombre por esos campos
de Dios.
La
ilusión de aquellas chicas jóvenes bordando las cintas que iban a formar parte
de este o aquel juego (la gincama de bicicletas o de motos), con el único propósito
que se las llevara su ojito derecho; las carreras de bicicletas a través de un
circuito urbano, los triales de motos, las chocolatadas y las cucańas para
los más pequeńos, la banda de cornetas y sus majorettes, la primera
“cursa” por Les Roquetes, o el concurso de fotografías sobre nuestro barrio,
en fin, son tantas las cosas que se echan de menos y que forman parte de mis
recuerdos.
Pero,
sobretodo, hubo una cosa (digo hubo porque hace ańos que no se organiza)
que me causó una gran emoción, que caló muy hondo en los sentimientos de
todas las personas y que no olvidaré jamás, es, además, donde verdaderamente
se mostró la convivencia y compenetración que existía entre todos, me refiero
a los HOMENAJES A NUESTROS MAYORES. Tenía que ser uno muy duro de corazón para
no emocionarse viendo a las madrinas y padrinos, todos orgullosos, saliendo de
sus casas en busca del “avi” que les correspondía, a entregarles el
obsequio y que aquel día estaban a su entera disposición. Cojidos del brazo
los llevaban a misa primero y al refrigerio que habiamos preparado para ellos
después, participando de sus charlas, juegos y bailes, al son de los acordes de
la rondalla que, por entonces, se estaba formando y del grupo musical local, que
amenizaban dichos actos; actos que concluían con el reparto de unos pequeńos
obsequios que les había preparado la comisión de fiestas y éstos despedían a
sus acompańantes con lo más valioso que tenían en aquellos momentos, un
carińoso y delicado beso, y un abrazo en seńal de agradecimiento
eterno por los buenos momentos que habían pasado.
Son
tantos recuerdos que para plasmarlos en toda su extensión, necesitaría más
espacio del que se me permite, así que desde estas líneas un carińoso
abrazo para todas aquellas personas que contribuyeron junto con el que escribe a
que nuestra FIESTA MAYOR llegara a lo que es hoy.
SALUDOS
MANUEL RIVAS GAMARRA
CRONOLOGIA
DE LA MEVA VINCULACIÓ A LES ROQUETES
1969
- A l’estiu vaig venir a viure a les Roquetes i a l’hivern d’aquest any em
van elegir President de l’Associació de Propietaris.
1970
- El dia 2 de març de 1970 es va inaugurar la meva farmàcia al carrer de
Garcia Lorca, 61.
1971
- Trasllado la farmàcia a l’Avinguda de Catalunya numero 10, lloc on ha
continuat fins el dia d’avui.
1972
- Reunions a la meva casa de Garcia Lorca amb una colla nois i noies amb
inquietuds pel progrés de les Roquetes. D’aquestes reunions va sortir la idea
de fer una Festa Major que aglutinés
a tots els habitants de les Roquetes. Recordo d’aquella colla a Claudi Bernal,
Narcís Sayrach, Mary Muñoz, Jaume Adell...
1973
- Es celebra per Sant Joan la Primera Festa Major. Es va elegir aquesta data per
diferents raons: 1ª que fos un dia de festa no dominical per donar-li més
singularitat. 2º que la població treballadora de les Roquetes hi pogués
participar. 3ª al quedar a prop de la festa de Sant Pere podrien convidar a
participar-hi als balls populars de Ribes, ja que al 1973 a les Roquetes encara
no s’havien creat els nostres.
1974
- Deixo la presidència de l’Associació de Propietaris de les Roquetes i
passo a ser regidor de l’Ajuntament de Ribes com a representant de les
Roquetes. És elegit Narcís Sayrach com a nou president de l’Associació.
1975
- Es fa un salt endavant en la Festa Major d’Estiu. Es contracta un envelat
que es situa en el solar on és avui l’ambulatori i la Caixa de Pensions. Es
contracta el conjunt “Los Diablos i la Mary Sanpere que va deixar un record
inoblidable i s’assoleix un èxit sense precedents a les Roquetes.
1976
- Continua l’envelat en el mateix lloc i aquest any és el conjunt “Los
Albas” i l’ humorista Cassen els encarregats d’amenitzar la festa.
Aquest
mateix any dimiteixo com a regidor de l’Ajuntament per solidaritzar-me amb els
moviments democràtics del poble de les Roquetes.
1977-1997.
Durant tot aquest temps no tinc cap càrrec públic a les Roquetes i les meves
participacions són en fets puntuals, sempre per ajudar al progrés de les
Roquetes. Col·laboro com articulista en la revista que edita l’Associació de
Veïns.
Des
del 1991 al 1997 l’Associació de Veïns crea uns premis de literatura
castellana i catalana que porta el nom dels dos primers presidents que hi va
haver. Tinc l’honor de lliurar cada any un d’aquest premis que porta el meu
nom.
JOSEP
PASCUAL I VIDAL, FARMACÈUTIC DE LES ROQUETES
Hoy
recuerdo con la serenidad que da el paso del tiempo cómo un grupo de gente
joven nos pusimos a trabajar en una idea común, que Les Roquetes tuviera su
FIESTA MAYOR.
En
unos tiempos difíciles donde las inquietudes de cada joven estaban tratando de
encontrar su parcela en la vida. Hubo gente que nos ayudó y otros creyeron que
estabamos locos. Quizás ésto último fue lo que nos dio más fuerza para
demostrar a todos, y a nosotros mismos, que, aunque difícil, se podía
conseguir.
Lo
que mejor recuerdo es el ambiente, lo bien que nos lo pasamos, lo que trabajamos,
aunque el fin lo merecía. De esta manera, fuimos trabajando juntos, sin
importarnos de dónde veníamos, cuáles eran nuestra raíces, nuestra cultura o
nuestras ideas políticas. Sólo personas, y con un único pensamiento, la
fiesta, nos pusimos en marcha en algo en común, que el tiempo nos ha traído
ser parte de la historia de un pueblo, que empezaba a moverse y tener sentido
colectivo.
Así
fue como se llevó a cabo el inicio de la Fiesta Mayor y creo que cuando las
personas queremos, las cosas se hacen, no es fácil pero sí posible.
FELIZ
FIESTA MAYOR
MŞ
GLORIA LOPEZ
XXV
ANIVERSARI DE LA FESTA MAJOR DE LES ROQUETES
Les
cerveses en aquestes caixes, aquí les coca-coles, les taronjades, els glaçons
en aquesta nevera, els preus en aquesta cartolina ben amunt perquè es pugui
veure bé, els gots de plàstic, les neveres ja estan plenes..., era el
darrer repàs al bar de l’envelat, abans de que comencés la Festa,
era un dia molt especial, tot havia de sortir el millor possible, s’estrenava
el primer envelat a la Festa Major.
Les
portes es van obrir i va començar a entrar la gent. L’envelat es va omplir en
un tres i no res, soroll de cadires, rialles, matrimonis, avis, sogres, gendres
i nores, crits, olors de colònies vàries, els primers clients a la
barra del bar, continua el xivarri, la calor, més clients al bar. Ai Déu meu!
Que em faltaran mans per atendre a tanta gent, la barra ja estŕ plena,
comença l’actuació de la Mary Sanpere, l’ambient es relaxa, una mica de
descans per mi. Mary Sanpere extraordinària com sempre, una gran artista de
tota la vida, acaba la seva actuació, aplaudiments a dojo. Quin xivarri!,
soroll de cadires. Més tard, començarà el ball, aprofito per reposar
beguda a les neveres, proves de l’equip, allau de públic al bar, ja estan a
punt de començar; ja comença el ball, fa molta més calor, visca el sarau!;
els balls ràpids, el rock and roll, el twits, la yenca, les parelles, les
jovenetes, els nois que volen lligar; crits, llums, colors, l’alegria de la
Festa, els balls lents, els passdobles, els “agarraos”, els que no saben
ballar, els enamorats joves i els enamorats grans, els petons robats, les
declaracions d’amor, els t’estimo, és la màgica nit de Sant Joan.
Exit
de públic, estem tots molt contents, estic xop de suor, ja no queda res de
beguda, estic rebentat perň satisfet, són les cinc de la matinada. Ah! Ja
s’acaba? Se m’ha fet curt.
Felicitats
Roquetes, pel 25č aniversari de la vostra Festa Major, per tot alló
que heu aconseguit amb el vostre esforç i treball i, enhorabona a tots aquells
que fa 25 anys amb molta il·lusió, tremp, empenta i, sobretot, amb la lluita
del dia a dia, vàreu impulsar el seu inici. Guardo un gran record
d’aquells dies.
ENRIC
GALA
Creemos
recordar que corría el año 73 o 74 cuando un grupo de amigos pensamos que Les Roquetes tenía la suficiente entidad como para tener una Festa
Major propia.
El
grupo estaba integrado por chicos y chicas de todas las edades, con mucha ilusión
y ganas de trabajar. Al mismo se podía entrar con la única condición de tener
deseos de hacer para el barrio una gran Festa Major, por lo que dicho grupo lo
integraban tanto vecinos de Les Roquetes como de Vilanova o Sant Pere.
Las
primeras reuniones de la Comissió de Festes las recordamos en el Parvulario “Els Tres Pins”. Después,
gracias a la integración en la Comissió
del maestro Jaime, pudimos usar una de las aulas habilitadas en los bajos de los
bloques, en la calle Miguel Ángel.
Éramos
un grupo importante en cantidad y creo que en calidad, pues la respuesta de los
vecinos a la organización de los festejos siempre fue positiva, (en general).
Personas como Jaime, José Luis (farmacia) Pascual (farmacia), Manolo, Siscu,
Teresa, Mª Angels, Toñin, Isidre, Carmen, Montse, Gloria, José Luis (michelín)
Sera, Jordi, Fina Antonia, Claudio, Mª Rosa, Pili, José Antonio, Mari, José
Luis Alcázar, Juan Rojas, los gemelos Paco y Miguel Meca, Enric y Franc, Paco,
Isabel, Resti y alguno más que seguro me dejo en el tintero (han pasado muchos
años) hicieron posible el inicio de la Festa Major de Les Roquetes.
Tenemos
un grato recuerdo de aquellas reuniones que se iniciaban a primeros de año con
mucha ilusión, que comenzaban después de cenar y duraban hasta altas horas de
la noche, rematándolas en el desaparecido Bar Hong-Kong mientras saboreábamos
un buen café. Todos los temas en cuestión se debatían sin mirar al reloj a
pesar de que dichas reuniones se hacían durante la semana y, al día siguiente,
todos debíamos cumplir con nuestras obligaciones.
Los
nervios en el estómago y un gran ánimo marcaban el inicio de la Festa
Major de Les Roquetes y duraban hasta
la finalización de la misma. La tregua que teníamos para descansar la aprovechábamos
durmiendo en el “envelat” y así de paso lo vigilábamos. Al final, todo salía
según lo previsto.
La
verdad es que resulta difícil explicar en el espacio de una hoja de papel unos
recuerdos aparentemente olvidados, y, que a medida que esfuerzas la
memoria, van apareciendo detalles y más detalles que de plasmarlos en el
papel ocuparían unos cuantos folios.
Sólo
nos resta dejar constancia que de aquel grupo de compañeros y amigos algunos no
nos hemos vuelto a ver, otros nos vemos de tarde en tarde, algunos hemos
mantenido y reforzado la amistad y otros acabamos felizmente casados.
Saludos
ALBERTO
Y FINA, JUNIO
1997
MARY MUÑOZ DE MORALES.
PER ENCÀRREC DE LA COMISSIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES DEL GARRAF: Juny de 1998