LA
MASIA
NOVA,
EL
PRIMER BARRI DE LES ROQUETES DEL GARRAF
Autor: JUAN
CARLOS BORREGO PÉREZ.
Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf
LA
MASIA NOVA,EL PRIMER BARRI DE
LES ROQUETES DEL GARRAF
Facsimil
numero 1 del GRUP: Separata
del Programa de Festa Major de Sant Joan 1996
Edita:
Comissió de Festes de les Roquetes del Garraf i Ajuntament
de Sant Pere de Ribes
Text:
Juan Carlos Borrego Pérez
Fotografies
de la separata: Juan Olmos
(Grup
d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf)
Maquetació
i impressió: Papyrus
©
Copyright 1996. Reproducció autoritzada citant la procedència.
LA
MASIA NOVA,
EL PRIMER BARRI DE LES ROQUETES DEL GARRAF
PRESENTACIÓ
INTRODUCCIÓ:
LA JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL
L'ORIGEN DEL NOM DE LA MASIA NOVA
LES EXCAVACIONS DE LA CARRETERA C-246 MOSTREN TROBALLES
NEOLÍTIQUES
L'EXECUCIÓ
DEL PLA PARCIAL DE LES ROQUETES FRENA EL CREIXEMENT DE LA MASIA NOVA
ESTUDI
POBLACIONAL
VIURE A PEU DE CARRETERA
Agraïments
Ara teniu a les mans la primera publicació del nou col.lectiu GRUP d’investigadors de Les Roquetes del Garraf. La creació d’aquest GRUP ve motivada per la necessitat que avui dia en té el nostre poble, Les Roquetes del Garraf, de compaginar la seva pròpia història, curta però intensa, estudiant-la, publicant-la, comentant-la, fent-la de tots... i sobre tot, arxivar-la per poder transmètre-la als nostres fills. Aquest GRUP ha signat un conveni amb la Biblioteca Popular Josep Pla per fomentar el seu arxiu, l’únic públic del poble. La nostra feina es centra en recuperar imatges, seqüències de la vida quotidiana, històries i fets ocorreguts des del començament del poblament de les nostres contrades fins l’actualitat, recuperant el nostre passat per explicar-lo als nostres veïns i conservar el present per a que en el futur es pugui analitzar. Un poble amb història i tradicions és el viu exemple de civilització, de cultura i convivència.
Amb aquesta
separata del programa de Sant Joan que edita la Comissió de Festes de les
Roquetes del Garraf, s’inicia un cicle que hem batejat FACSÍMILS DEL GRUP,
uns treballs que segurament tindran la continuitat que el nostre poble es
mereix.
INTRODUCCIÓ: LA JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL.
La Masia Nova és una barriada de les Roquetes del Garraf situada a peu de la carretera comarcal C-246. Durant molts anys no hem vist modificar gaire la seva imatge: no s'han construit noves cases ni s'han realitzat actuacions urbanístiques. Recentment l'ajuntament de Sant Pere de Ribes ha publicat a diversos mitjans de comunicació comarcals i locals la remodelació de la zona. El projecte preveu la construcció d'una rotonda per substituir els semàfors de l'entrada i allargar la Rambla en direcció noroest. La C-246 presentarà un nou aspecte amb el desdoblament d'aquesta via que es convertiria en un eix comunicatiu semblant a la Diagonal de Barcelona. Amb aquest canvis, l'ajuntament vol reorganitzar l'eix viari de les Roquetes per fer-lo més fluid amb dues rotondes més a les cruïlles de la Vilanoveta i de Ribes i potenciar la zona industrial Vilanoveta, molt malmesa i en condicions poc aptes pel desenvolupament industrial del nostre poble.
La desaparició
de la Masia Nova en dates properes justifica el meu interès per realitzar un
estudi documental visual i escrit que serveixi a les futures generacions de base
per saber com era aquell barri, com va nèixer, quina gent hi vivia i quin
aspecte tenia, i també per apropar la resta del poble a una zona que ha estat
sempre allunyada del centre. També
vull remarcar un parell de coses: el sacrifici d'un barri per la millora de tot
un poble demostra que a vegades el progrès pot solucionar els punts de mira del
passat, i que la col.lectivitat també triumfa, encara que de tant en tant,
sobre l'individualisme especulatiu. Recordeu
que la Masia Nova va nèixer en ple desgavell urbanístic on els propietaris
venien els terrenys sense planificació, enriquint-se amb la necessitat
d'habitatge de la classe més humil. També
hem de recordar l'encert en l'execució del pla parcial que legalitzà les
Roquetes. La història ha tractat i
tractarà malament aquell vell grup de cases, les primeres de les Roquetes del
Garraf. El pas del temps no ha
donat la raó a aquells que un dia van decidir deixar fora del pla parcial de
les Roquetes la Masia Nova, encara que van aturar el desgavell dels anys
cinquanta i seixanta, ja que la barriada hauria d’haver estat inclosa dins del
Pla de desenvolupament de les Roquetes, eixamplant el poble més enllà de la
carretera i, per sobre de tot, mesurant amb la mateixa justícia, aquells
primers pobladors.
L'ORIGEN DEL NOM DE LA MASIA NOVA.
L'actual mas de la Masia Nova va prestar-li el nom, per la proximitat, a la barriada que al peu de la carretera C-246 va començar a edificar-se a mitjans dels cinquanta, al llindar mateix de les termenacions dels municipi de Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes, nom amb el qual encara avui dia es coneix aquell grup de cases. La Creu de Terme es conserva a la finca emplaçada al costat d'alguns conreus, i es pot observar si es circula per la C-246.
L'origen del topònim Masia Nova l'hem de situar al primer terç del segle XIX. La primera aparició datada és del 1860, però a la rajola de la façana hi ha la inscripció 1820, segurament la data d'acabament de les obres. Que el mas es digués Masia Nova vol dir que l'edifici era nou, simplement, i en aquest cas en particular, era nou perquè substituia un altre de més vell, ja que l'actual Masia Nova es va construir sobre una d'antiga que es coneixia com Mas Marroquí, i que ja apareix el 1457, i de la qual només es conserva la portalada, que tampoc deu ser la medieval degut a que té una inscripció del segle XVIII: "J.M. 1748". Aquesta portalada està mirant cap a mestral, tot just per on passava l'antic camí de la Geltrú a Sitges passant per la Vilanoveta abans de la construcció de l'actual carretera, acabada el 1865. El camí de la Vilanoveta feia cruïlla amb el camí de Carro, que ve directament de les Roquetes (va ser la primera entrada a aquest poble) i que va desparèixer amb l'edificació de Regina Parc, i que finalitza a la coneguda masia de Carro, a la carretera vella de Vilanova a Ribes. L'última dada del Mas Marroquí es troba a la delma (impost que es pagava a l'església) de 1819, un any abans de l'acabament de les obres, segons la rajola de la façana actual, que mira cap a les Roquetes del Garraf. El topònim de Mas Marroquí, d'efectes un antropònim (nom de persona), vol dir que el primer amo es deia Marroquí de cognom, i és fàcil que fou originari del Marroc o musulmà. Ja s'anomenen alguns Marroquins durant el segle XV que podrien tenir alguna conexió, com March Marroquí (1495), i algunes referències el 1485, 1486 i al Capbreu de 1591 (segle XVI). L’existència d'un Pau Martí que n'era el propietari el 1739, com reflexa el cadastre d'aquell any, i que podria tenir parentesc amb el J.M. de la portalada, significa que els Marroquins es van vendre l’inmoble que en l’actualitat pertany a la família Magrinyà.
LES EXCAVACIONS DE LA CARRETERA C-246 MOSTREN TROBALLES NEOLÍTIQUES, IBÉRIQUES I ROMANES.
Amb la
construcció de la carretera C-246 entre els anys 1863-65 es va posar al
descobert algunes interessantíssimes troballes arqueolòques que demostren que
la Masia Nova ja estava habitada des de fa 5500 anys.
A la primera excavació (1863) els arqueòlecs van trobar una necròpolis
neolítica d'entre el 3500 i el 2500 abans de Crist amb sepultures, fosses, 6
destrals, perles de calaïta, fragments de ceràmica, i posteriorment restes
humanes (1882). Aquest conjunt,
molt aprop de les bòbiles (Figueres i del Ganso, la primera encara es conserva
dempeus però molt malmesa) podria estar emparentat o conectat amb les troballes
neolítiques de Solicrup, i fins i tot s'ha insinuat que era el cementiri del
poblat situat en aquell turó. També
es van trobat les restes d'una vil.la romana d'epoca altimperial habitada entre
el 27 abans de Crist i el 192 després de Crist, del mateix tipus de les
existents en tot l'entorn de la comarca del Garraf.
Tot el material escavat i extret de la Masia Nova es va portar al Museu
de la Geltrú abans d'enterrar els jaciments i continuar la construcció de la
carretera. Les actuals cases i les
factories de la zona industrial Vilanoveta oculten els jaciments, i fora bo,
malgrat que sembla ser que ja no queda res, que un cop s'executin les obres de
remodelació de la C-246 i de la Rambla de l'entrada de les Roquetes del Garraf,
es faci una ullada per certificar la no presència de més material.
L'EXECUCIÓ DEL PLA PARCIAL DE LES ROQUETES FRENA EL CREIXEMENT DE LA MASIA NOVA.
Les primeres dades poblacionals trobades de la Masia Nova-barri comencen al 1954, quan es paga la primera llicència d'obres a l'ajuntament de Sant Pere de Ribes per instal.lar un “cubierto”. El titular, Joan Benages, es va fer una caseta. No és que fos el primer habitant del nou nucli d'habitatges, però si és la dada més antiga que he pogut trobar a l'arxiu històric del Comú de Ribes. Al cens de 1955 (desembre) ja hi havia algunes famílies, i el poblament es va anant incrementant fins que l'ajuntament de Sant Pere de Ribes, després d'una denúncia del de Vilanova i la Geltrú, essent alcalde Ferrer i Pi, fou obligat a realitzar un pla parcial d'urbanisme que legalitzés el panorama urbanístic que brollava a les Roquetes en forma de tres nuclis diseminats de cases sense planificació anomenats Masia Nova (pren el nom de la masia del costat), Solicrup (pren el nom de la granja vora el camí de les Orenetes, l'actual carrer de l'Agricultura), la Cervereta (que hauria de ser Servereta ja que pren el nom d'una servera petita que hi havia al cimall d'aquell turó més o menys a l'actual carrer Dr. Ferran) i la Bòbila (pren el nom de l'antiga Bòbila la Fita, que va desaparèixer amb la construcció de l'UA1). Entre aquells nuclis pioners de les Roquetes del Garraf, els conreus de vinyes com la del Petaca (els ribetans en diuen la Vinya d'en Tabaco), garrofers, oliveres, blat... pinedes, camins rurals (el camí de les Orenetes ja anometat i el camí de Sitges, l'actual carrer Velázquez), rieres (una al carrer Miquel Servet i la de la Fita, que pren el nom de l'antiga fita que hi havia a la cruïlla de camins que existia al final de l'actual carrer Murillo, riera que els vilanovins en diuen de la Terrossa), i les famoses roquetes (agrupacions de pedres que afloraven entre zones no cultivades i camins), formaven el paisatge que van conèixer els pioners habitants del nostre poble. Aquell paissatge s'havia de reconvertir en carrers i places, fonts (que ja no hi són), escoles... i un dels encarregats de fer realitat aquell desgavell urbanístic fou en Francisco Ramos Carretero, contractat per l'ajuntament per messurar la part topogràfica dels terrenys. La primera acció d’aquell i de l’arquitecte de l’ajuntament, Josep Grau i Barberà, fou demanar una foto aèria a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (vol 4-8-1964) i la segona qualificar els solars. Era la política dels fets consumats. Havia nascut un barri satèl.lit i calia implantar la legalitat.
Amb aquel pla
s'optà per concentrar el creixement entre els nuclis interiors de les Roquetes
(Bòbila, Solicrup i Cervereta) aturant el desenvolupament de la Masia Nova, que
estava separada per la carretera, per crear amb el temps una zona industrial: la
Vilanoveta. Aquell barri no va ser
inclòs dins de l’apartat del pla urbà de l’habitatge i sí com a rústic i
industrial, i no es van donar més permisos.
La Llei del Sòl obligava aturar els permisos d’obres quan
s’executava un pla d’ordenació urbanístic.
D'aquesta manera l'ajuntament donà cos definitiu al nostre poble.
La Masia Nova, doncs, va rebre la sentència de mort deu anys després de
la seva creació, una sentència motivada per una ubicació “fora de lloc”.
Deixant de banda el poblament ibèric i romà de les contrades adjacents a la Masia Nova dins de les Roquetes del Garraf, dels quals ja hem parlat abans, els pobladors de la barriada no han estat més que unes poques famílies que es van establir durant la dècada dels cinquanta i fins que es va aturar les construccions un cop es van implantar el pla general de les Roquetes, a mitjans dels seixanta. La conclusió a que he arribat és que ells foren els primers roquetencs (deixant de banda els massovers de les Orenetes, on està emplaçat l’IES Alexandre Galí, i els del Mas d’en Serra), ja que avui dia ningú dubta de que la Masia Nova és una part de les Roquetes que es va quedar fora de la resta de barris (Solicrup, la Bòbila, la Cervereta...) perquè així es va planejar urbanísticament. Els germans Benages, les famílies Díaz, Arto, Puerto, Alejandre, Asensio, Aguilar, Bernal, Simón, Gonzalvo, Godoy, Tort, Villasol, Pascual, Sánchez, Hernández, Macías, Rodero, Iglesias, Curto i García han estat els habitants d'una barriada que, segons els plans de l'ajuntament de Sant Pere de Ribes, ha de desaparèixer per donar pas a un nou eix viari i industrial que contemplarà el desdoblament de la C-246 i l'arranjament del polígon industrial.
Degut a l'aturada dels permisos d'obres a partir de l'execució del pla parcial (1964), la població de la Masia Nova es va estancar i no va crèixer com la resta del poble. A l'igual que les Roquetes, la gent de la Masia Nova també eren inmmigrants de les terres de parla castellana de l'Estat, majoritàriament, dins dels moviments migratoris dels 50 i 60. Els primers en arribar van ser els germans Benages, en Josep, Joan i Zacaries. Fills de militar de l'Armada nascuts fora de Catalunya, es van establir entre el 1953 i el 1954, encara que un només tenia el terreny com a hort particular i els altres hi residien. A l'Arxiu Històric del Comú de Ribes es troba un impost a nom de Joan Benages i Martínez "por la liquidación de un cubierto" el 27 d'octubre de 1954, i el 26 de setembre de 1956 Josep Benages va obtenir el vist-i-plau de l'ajuntament "para derribar una barraca de herramientas de 12 m2". Abans Zacaries Benages va rebre l'aprovació de la Comissió Municipal el 29 de setembre de 1954 per "construir una barraca". Més tard arribaren la resta. Al padró de 1955 ja hi havien 40 persones de 9 famílies (Aguilar, Bernal, Sánchez, Simón, Martínez, Gonzalvo, Benages (2 germans) i Díaz). Al del 1960 es va poder observar un increment lògic: 62 persones d'11 famílies, mentres que el 1965 es va produir l'emancipació d'alguns fills i les persones eren 55 però de 13 famílies. El 1970 n'hi vivien 57 persones de 14 famílies i el 1975 42 persones de 12 famílies.
Un cop arribada
la democràcia, els polítics no feren cap actuació en relació a la Masia Nova
i l'aïllament continuà. El
1981 el número de persones van baixar fins a 33, de només 7 famílies.
El 1986 n'hi va haver un petit increment: 39 persones d'onze famílies.
Segurament algunes van tornar a simplement el 1981 algunes no van ser
revisades per l'agent empadronador. A
l'últim padró (1991) n'hi havien 21 persones de 6 famílies (Puerto, Alejandre
(2), Macías, Hernández i Bernal).
Els veïns de la Masia Nova han conviscut sempre amb un element que ha estat una barrera. La carretera C-246 ha participat també de la vida familiar, i fins i tot ha arribat a marcar la vida quotidiana. Al principi la circul.lació no era molt important i es podien deixar de banda els perills que comportava viure a peu de carretera, però aviat es succeí el primer accident mortal, quan un veí va intentar creuar-la (abans de 1960, segons testimoni de Zacaries Benages). Anys després un treballador que canalitzava l'aigua d'un pou per aprofitar-la industrialment per l'empresa IMSA, va ser atropellat. Val a dir que llavors, anys setanta, no hi havia senyalització adequada, ni semàfors ni res, ni les precaucions laborals no filaven tan prim.
A part dels
perills que comporta la C-246, la barrera de la carretera sempre ha estat un
obstacle. Amb la vida social,
cultural i econòmica a les Roquetes, els fills dels veïns de la barriada han
de creuar la carretera per anar a escola (a l’altra banda del poble), per
relacionar-se, a les botigues per comprar o per altres serveis com
l’ambulatori, l’ajuntament, etc. Segons
m’ha comentat Dalmiro Alejandre,
la seva família va posar una bodega on es posaven discos i fins i tot n’hi
havia ball els diumenge. Eren els
anys cinquanta i seixanta, abans de l’aplicació del pla parcial.
Els veïns i alguns conductors buscaven solucions amb alternatives lúdiques
sense haver de recòrrer als desplaçaments.
Pero en general el barri no ha disposat mai de serveis.
Una obra tan curta però tan carregada d’informació no hauria estat possible sense la col.laoració desinteressada de moltes persones. Entre elles Soledad López, arxivera de l’Arxiu del Comú de Ribes, qui s’ha abocat en procurar-me totes les dades possibles. També s’hi troba Xavier Miret i Mestre, qui em va orientar en alguns aspectes de la meva obra i em va ajudar a trobar part de la meva investigació històrica. Agraiexo l’amabilitat i la predisposició a deixar-me tot el seu bagatge a Vicenç Carbonell i Virella, sense el qual la meva recerca històrica i toponímica s’hagués quedat en quatre línies. Les entrevistes amb les famílies de la Masia Nova han estat molt constructives des de la vessant de la relació in situ i per les fotografies que m’han deixat amb tota la confiança: els Benages, els Alejandre, Villasol, Puerto... i també per la comprensió de les dificultats de venir a viure a aquell barri en uns anys difícils i per la preocupació de veure els futur de les seves cases. A l’Associació de Veïns, que també m’ha deixat alguna foto. Molt especialment a Juan Olmos, per dedicar part del seu temps per fotografiar la façana de la Masia Nova. I a la Comissió de festes de les Roquetes del Garraf i al GRUP d’investigadors de les Roquetes del Garraf per facilitar la publicació de l’obra com a separata del programa de Sant Joan i número 1 de la col.lecció Facsímils del GRUP.
JUAN CARLOS BORREGO PÉREZ.
PER ENCÀRREC DE LA COMISSIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES DEL GARRAF: GENER DE 1997